La recerca de la UAB a Olduvai, en un monogràfic internacional sobre aquest jaciment


By admin - Posted on 02 Agost 2018

 

La recerca de la UAB a Olduvai, recollida en un monogràfic internacional sobre aquest jaciment

El Journal of Human Evolution publica els treballs arqueològics realitzats entre 2008 i 2016 a la gorja d’Olduvai, en què ha participat el professor de Prehistòria i director del CEPAP Rafael Mora, amb estudis que aprofundeixen en els orígens de les primeres tecnologies dels hominins.

Olduvai gorge (Tanzània), fins a fa escasses dècades considerada el bressol de la humanitat, contínua avui dia tenint un paper clau en la recerca dels hominins del Plistocè inferior, entre 1,8-1,2 milions d’anys. La monumental base de dades composta per instruments lítics, fauna i restes humanes recuperades en els nombrosos jaciments que se succeeixen i superposen al llarg d'aquest estret i abrupte congost, estan en l'origen de la reconstrucció biològica i social d' Homo habilisi d’Homo erectus (o H. ergaster).
 
La recent publicació d'un extens monogràfic en la prestigiosa revista Journal of Human Evolution resumeix l'activitat desenvolupada entre 2008-2016 per un equip multidisciplinari compost per investigadores i investigadors internacionals, coordinats per Ignacio de la Torre del Institute of Archaeology del University College of London. Aquests estudis tenen com a objectiu central analitzar a nivell cronomètric, tafonòmic i arqueològic del sector estratigràfic conegut com Bed II, en el qual s'identifiquen les fases tecnoculturals arcaiques Olduvaina i Acheuliana.
 
El monogràfic comprèn dos articles sobre l'anàlisi de l'instrumental lític del jaciment Olduvaià HWK EE i de l’EF-HR adscrit  a l’Acheulià antic realitzada conjuntament per Ignacio de la Torre i Rafael Mora, director del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la UAB. Els resultats que s’hi exposen tenen implicacions sobre el significat dels canvis en la forma -i possiblement en la funció- de l'instrumental lític, una radical transformació les causes de la qual es debaten des dels orígens de la Prehistòria. El registre arqueològic obtingut per Mary D. Leakey en aquests jaciment de la gorja d’Olduvai en els anys 60 i 70 del segle passat serveixen de base per reanalitzar, contextualitzar i comparar amb els artefactes lítics obtinguts en les excavacions recents dirigides per ambdós investigadors.
 
Els materials recuperats permeten aprofundir en les implicacions relacionades amb la substitució dels choppers (cants tallats) que caracteritza l’Olduvaià, pel bifaç -o destral de mà-, un nou instrumental que defineix l’Acheulià. Els canvis en la captació de matèries primeres i la seva gestió mitjançant diverses tècniques de talla que estan darrere d'aquests sistemes tècnics diferents denoten profundes transformacions en l'organització social i en l'entorn cognitiu, que visualitzen la desaparició de l'H. habilis i la irrupció de l'H. erectus, considerat a nivell paleoantropològic una forma propera als actuals H. sapiens. Segons els investigadors, segurament aquestes inferències alimentaran noves perspectives sobre el significat adaptatiu de les primeres manifestacions tecnològiques en els grups humans que van viure fa més d'1,5 milions d’anys.
 
Referència: Ignacio de la Torre, Lindsay J McHenry, Jackson K Njau (ed). 2018. From the Oldowan to the Acheulean at Olduvai Gorge (Tanzania)Journal of Human Evolution. Volume 120, Pages 1-422. https://www.sciencedirect.com/journal/journal-of-human-evolution/vol/120

Refèrencia de la noticia: https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/la-recerca-de-la-uab-a-olduvai-en-un-monografic-internacional-sobre-aquest-jaciment-1345667174054.html?noticiaid=1345769086429

AddThis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SEGUEIX-NOS A: 

 

ENLLAÇOS D'INTERÈS