Nou article sobre els nivells Neolítics i de l’Edat del Bronze de Cova Gran de Santa Linya.


By admin - Posted on 01 July 2020

Un estudi sobre els grups de pastors que van viure al jaciment prehistòric de Cova Gran de Santa Linya acaba de sortir publicat a la revista Archaeological and Anthopological Science. En aquest treball d’investigació titulat “Pen management and livestock activities based on phytoliths, dung spherulites, and minerals from Cova Gran de Santa Linya (Southeastern pre-Pyrenees)” s’estudien uns nivells arqueològics formats principalment per una successió de capes d’excrements cremats i no cremats. Aquest tipus de seqüencies conegudes amb el terme francès “fumiers” son habitual en tota la conca mediterrània des de el Neolític fins a la Edat del Ferro.

Al jaciment de Cova Gran de Santa Linya s’han pogut abordar aspectes relacionats amb la gestió del ramat, de l’espai d’estabulació dels animals i aspectes vinculats amb la estacionalitat de l’ocupació. Entre els resultats obtinguts destacar la caracterització del ramat estabulat, format per ovelles i cabres, que pasturarien pels voltants de l’abric. La gestió de l’espai es caracteritzaria per la combustió periòdica dels excrements, fet que ajudaria a l’esterilització del corral i provocaria una concentració dels conjunts micrarqueológicos, que en general presenten una bona preservació. A nivell estacional en aquets treball s’intenta abordar per primera vegada la estacionalitat a través de l’estudi dels fitòlits. Per aquest motiu, s’ha desenvolupat un referencial de gramínies modernes que permet observar canvis en la relació entre les fulles i la inflorescència de les herbàcies, obrint la possibilitat a poder establir en quin moment de l’any s’ocupava el jaciment.

Tot això s’ha pogut saber mitjançant l’estudi dels conjunts de fitòlits, esferòlits i els minerals dels sediments, una aproximació microarqueològica que ha aportat molt bons resultats al ser tots ells integrats en un mateix estudi. Això ha permès comprendre millor els aspectes relacionats amb els sistemes de vida dels grups de pastors i agricultors del Prepirineu. Aquest és un primer pas per poder aprofundir en les dinàmiques d’assentament i mobilitat d’aquestes comunitats en un entorn clau com és la comarca de la Noguera, una zona de connexió entre les dos grans unitats biogeogràfiques com son el Pirineus i la depressió de l’Ebre.

AddThis

Els nostres espais virtuals

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SEGUEIX-NOS A: 

 

ENLLAÇOS D'INTERÈS