Noves troballes revelen la producció sistemàtica d'eines d'os fa 1,5 milions d'anys
Un estudi liderat pel CSIC i amb participació de la UAB revela que la producció d’eines d’os fa 1,5 milions d’anys va ser metòdica i sistematitzada. Abans d’aquesta troballa, es considerava que els hominins fabricaven instruments ossis de manera puntual. Aquesta pràctica va poder tenir impacte en el desenvolupament de patrons cognitius més complexos i en l’estandardització d’una nova sèrie de comportaments entre els primers humans.
La troballa, publicada a la revista Nature, s’ha fet a la gorja d’Olduvai (Tanzània), considerada el bressol de la humanitat, i suposa una fita de l’arqueologia dels orígens humans, perquè abans de descobrir aquest conjunt d’eines òssies es considerava que la fabricació d’aquesta mena d’instruments era pràcticament desconeguda entre els nostres avantpassats més remots.
«Aquest descobriment ens fa suposar que els primers humans van ampliar de manera significativa les seves opcions tecnològiques, que fins aquell moment estaven limitades a la producció d’útils de pedra i que ara permetien incorporar noves matèries primeres al repertori d’artefactes potencials», explica Ignacio de la Torre, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut d’Història i codirector de l’excavació. «Alhora, aquesta ampliació del potencial tecnològic indica avenços en les capacitats cognitives i les estructures mentals d’aquests hominins (homínids amb locomoció bípeda), que van saber incorporar innovacions tècniques en adaptar els seus coneixements sobre el treball de la pedra a la manipulació de restes òssies», afegeix.
La recerca ha comptat amb la destacada participació de Rafael Mora Torcal, catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB. «En diverses ocasions s’havia proposat el possible ús d’eines d’os i s’havien traslladat les intencions tecnològiques presents en les restes lítiques als fragments d’os per configurar els artefactes. Aquesta polèmica hipòtesi no havia gaudit de consens en la discussió paleoantropològica. En aquest article fem una aportació rellevant en la caracterització de les capacitats cognitives dels primers representants del gènere Homo, i disposem de nous arguments per reconèixer la validesa de la hipòtesi que l’ús d’instruments d’os està ancorat als orígens de les primeres manifestacions tecnològiques», assenyala Mora.
Les claus d’una evolució
A l’Àfrica oriental es troben les evidències més antigues de l’ús d’eines per part dels primers ancestres del gènere Homo. La més famosa és la cultura olduvaiana, denominada així pels artefactes trobats a la gorja d’Olduvai. L’olduvaià va existir fa entre 2,5 i 1,5 milions d’anys i es va caracteritzar per la capacitat d’obtenir ascles de pedra a partir de la percussió d’una pedra sobre una altra per emprar-les com a ganivets tallants. Aquesta tecnologia, relativament simple, va donar lloc fa uns 1,7 milions d’anys a una nova cultura: l’acheulià (que va existir entre 1,7 milions i 150 mil anys enrere).
La tecnologia acheuliana es reconeix en el registre arqueològic per la presència de les denominades destrals de mà, artefactes de pedra emblemàtics d’aquesta cultura caracteritzats per ser grans, resistents, sovint punxeguts i amb forma d’ametlla, i que requereixen una habilitat considerable per produir-los. «Fins al nostre descobriment, la transició de la cultura olduvaiana a l’acheuliana es coneixia gairebé exclusivament a través dels artefactes de pedra», indica De la Torre.
Durant centenars de milers d’anys, els humans veien els animals amb els quals compartien les sabanes africanes bé com un perill (hi ha abundants evidències que en moltes ocasions els primers éssers humans van ser víctimes de felins i ocells de presa) o bé com a competidors (els nostres ancestres rivalitzaven amb hienes i voltors per les carcasses dels animals que havien caçat els grans felins). També els veien com una font de proteïnes, que obtenien sobretot a partir de la medul·la que quedava als ossos que no consumien els grans fèlids.
«El nostre descobriment indica que, a partir dels inicis de l’acheulià, període en què es va formar el jaciment Complex T69, a la zona Frida Leakey Korongo West (FLK West) de la gorja d’Olduvai, en el qual és evident que els humans ja tenien un accés primari a recursos carnis, els animals ja no eren només una font de perill, de competició o de proteïnes, sinó també una font de matèries primeres amb què fabricar eines», exposa l’investigador.
Els resultats d’aquest estudi demostren que, durant la transició de la tecnologia olduvaiana a l’acheuliana, els homínids de l’Àfrica oriental van desenvolupar una innovació cultural que va implicar la transferència i l’adaptació de les habilitats de talla de la pedra a l’os. «En produir eines òssies tecnològicament i morfològicament estandarditzades, els primers talladors acheulians van desenvolupar repertoris tecnològics que abans es pensava que havien aparegut de manera rutinària més d’un milió d’anys més tard», indica De la Torre. «Aquesta innovació podria haver tingut un impacte significatiu en el potencial conductual i adaptatiu dels primers humans, incloent-hi millores en les seves capacitats cognitives, en el seu desenvolupament tecnològic i en l’adquisició de matèries primeres», afegeix.
El projecte OGAP
Per dur a terme l’estudi ha estat necessària una documentació exhaustiva del registre arqueològic excepcional que desenvolupa el Projecte Arqueològic de la Gorja d’Olduvai (OGAP). Aquest projecte multidisciplinari liderat per Ignacio de la Torre i Jackson Njau (Universitat d’Indiana, EUA) implica un nodrit grup internacional d’investigadors, en el qual Rafael Mora Torcal, investigador de la UAB, té un rol destacat en la coordinació dels treballs de camp i en l’estudi d’aquests artefactes. Formen part de l’OGAP col·laboradors de diverses institucions d’Espanya, com el Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) o la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i de països com el Regne Unit, França, Alemanya, els EUA, el Canadà i Tanzània, entre d’altres. Des de 2010, l’OGAP ha organitzat 19 campanyes d’excavació a Olduvai, moltes d’elles investigant la transició entre l’olduvaià i l’acheulià, transició que está vinculada en bona part a l’estudi de l’Homo habilis i el seu successor evolutiu, l’Homo erectus.
Article de referència: de la Torre, I., Doyon, L., Benito-Calvo, A. et al. Systematic bone tool production at 1.5 million years ago. Nature (2025). https://doi.org/10.1038/s41586-025-08652-5
Nota de premsa: Universitat Autònoma de Barcelona https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-noticia/noves-troballes-revelen-la-produccio-sistematica-d-eines-d-os-fa-1-5-milions-d-anys-1345829508832.html?detid=1345948015438
