El dissabte 14 de desembre és va estrenar el curtmetratge “Les pintures de la Cova del Tabac”, produït en el marc del projecte europeu Poctefa Patrim+.

En aquesta inauguració van assistir més de 60 persones que van poder gaudir d’un projecte artístic basat en una lliure interpretació de les pintures rupestres de la Cova del Tabac.

Aquesta projecció va anar acompanyada d’una exposició on es mostra tot el material gràfic per la realització del curtmetratge, entre els quals cal destacar el guió original en aquarel·la d’aquest projecte cinematogràfic. L’exposició és pot visitar fins a finals del mes de febrer en el Centre Espai Orígens de Camarasa.

Com a culminació d’aquesta presentació, s’ha facilitat l’accés lliure a aquest curtmetratge a través de la plataforma Youtube en el següent enllaç https://www.youtube.com/watch?v=Tui9DjuyFic

L’última campanya d’excavacions a la Gorja d’Olduvai (Tanzània), en què han participat investigadors del CEPAP-UAB, ha permès descobrir nombroses eines lítiques fabricades pels hominins de fa 1,5 milions d’anys, així com restes d’hipopòtams amb evidències de descarnat. Les troballes permetran aprofundir en l’estudi sobre com l’Homo erectus va explotar els recursos del seu entorn.

L’excavació arqueològica duta a terme en els últims mesos al jaciment de Frida Leakey Korongo West de la Gorja d’Olduvai ha posat al descobert noves evidències sobre les activitats realitzades per l’Homo erectus en aquests paratges, antigament dominats per planícies de rius i llacunes. Entre les troballes destaquen denses acumulacions d’ossos de diferents mamífers disposats entre nombroses eines lítiques fabricades per aquest hominin.

En els treballs, que compten amb el suport de la Fundació Palarq, ha participat Rafael Mora, investigador del Departament de Prehistòria i director del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), junt amb investigadors del  Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), de l’Institute of Archaeology de la University College London (UCL), la Indiana University i la Tanzaninan Antiquities.

Les restes d’hipopòtams presentaven nombroses traces de descarnat, el què suposa una prova evident que van ser consumits pels hominins, destaquen els investigadors, que també han trobat evidències que van explotar les matèries primeres de l’entorn per tallar les eines que van usar en aquesta tasca. Aquestes eines es caracteritzen per tenir vores suficientment tallants com per descarnar les masses musculars d’aquests imponents animals.

“L’estudi del registre arqueològic d’aquesta campanya permetrà conèixer com els hominins obtenien aquests recursos càrnics. Podia ser a través d’un enfrontament directe amb aquests animals, força agressius, o d’una manera menys èpica, mitjançant l’activitat carronyaire dels animals trobats morts”, indica Rafael Mora.

“En qualsevol cas, la carn aportaria les proteïnes bàsiques i necessàries per al manteniment del grup i, sobretot, per al desenvolupament del cervell, ja que amb l’Homo erectus ens trobem davant d’un hominin amb capacitat cerebral significativa, d’aproximadament 1.000 centímetres cúbics de volum” -continua l’investigador-. “No hem d’oblidar que el cervell es una de les parts dels hominins que més energia requereix per al seu manteniment quotidià, i constitueix el que, en gran mesura, ens ha dut a ser nosaltres mateixos, els humans moderns”.

Quan els hominins accedissin a carcasses d’animals ja morts o caçats per altres depredadors, el fet de disposar d’un objecte lític adequat per poder trencar l’ós i consumir les últimes restes de medul·la o de carn residual suposava un enorme avantatge a nivell adaptatiu i evolutiu.

El fet que la major part dels ossos trobats hagin estat trencats intencionadament permetrà als investigadors estudiar els patrons de fracturació que hi van realitzar i aprofundir en l’estudi de com van explotar els diferents recursos del seu entorn.

Lacampanya d’excavacions d’aquest estiu al jaciment de la Roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai (Noguera) ha permès als arqueòlegs documentar cinc noves fogueres, així com estris i restes d’animals que s’afegeixen als trobats anteriorment. 

Un altre dels àmbits d’actuació dels treballs se centra enguany en les ocupacions més antigues del jaciment paleolític per intentar conèixer millor el mode de vida dels primers neandertals que van passar per la Roca dels Bous, fa entre 50.000 i 60.000 anys. La recerca la porta a terme el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB). En aquesta edició, hi participen una dotzena d’estudiants d’universitats catalanes, de la resta de l’Estat, dels Estats Units i del Canadà.

Al jaciment, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), hi ha documentades ocupacions més recents, dels darrers neandertals que van viure a la Península Ibérica. Amb els treballs d’aquest any s’estan intentant documentar les ocupacions que van una mica més enllà, entre 50.000 i 60.000 anys d’antiguitat, segons explica Susana Vega, de l’equip investigació del CEPAP-UAB.

D’altra banda, durant l’actual campanya, els investigadors han documentat al jaciment cinc noves fogueres, que s’afegeixen a les localitzades en anys anteriors, destaca Vega. Pel que fa al registre material, s’han documentat diferents estris que feien servir els neandertals i restes dels animals que caçaven i menjaven. En concret, s’han trobat estris construïts fets sobre quarcita, que agafaven de la terrassa del riu Segre, i altres fets sobre sílex. D’animals, s’han documentat aquesta campanya restes de cabra pirenaica i de cérvol. Altres anys també s’han localitzat al jaciment restes de closques de tortuga, entre altres animals.

Les excavacions a la Roca dels Bous formen part d’un projecte més ampli en què treballa el CEPAP-UAB per conèixer el poblament durant el pleistocè i holocè antic al Prepirineu català amb qual s’intenten reconstruir les formes de vida dels grups humans fa uns 50.000 anys en aquest territori. El projecte compta amb el suport del ministeri i del departament de Cultura.

El jaciment de la Roca dels Bous, situat a la zona del Prepirineu català, és una excavació arqueològica en constant estudi que permet conèixer la forma de vida neandertal. Fa 50.000 anys, aquests homínids solien fer una parada en aquest abric, en transcurs del seu viatge entre les comarques de la plana de Lleida i les del Pirineu. Els particulars processos geològics que es donen a la cinglera, coneguda com la Cascalda, han fet possible la preservació de nombroses empremtes d’aquestes visites dels neandertals.

Investigació clau per conèixer la vida i costums dels neandertals 

La Roca dels Bous s’adscriu al període del Paleolític Mitjà, sent un jaciment clau per a la investigació arqueològica sobre els neandertals del sud d’Europa que van habitar la zona fa uns 50.000 anys. El lloc es troba sobre el riu Segre, a Sant Llorenç de Montgai, al municipi de Camarasa (Noguera). La seva ubicació permet un fàcil accés a la conca de l’Ebre i l’entrada als Pirineus.

L’objectiu principal del projecte d’investigació que porta a terme el CEPAP-UAB és l’estudi de la dinàmica de la població i els estils de vida de finals del Paleolític Mitjà, així com augmentar el coneixement sobre les poblacions neandertals. Les excavacions que s’hi porten a terme des del 2001 han permès identificar materials arqueològics característics dels neandertals, sobretot productes i estris de quarsita característics del període mosterià.

Aposta per les TIC

L’estudi arqueològic de la Roca dels Bous es caracteritza per l’ús d’una tecnologia innovadora com és l’etiquetatge de les troballes amb codis DM per part dels investigadors, segons assenyala Susana Vega. També és un dels primers llocs del paleolític mitjà a la Península obert a les visites. El conjunt d’aquestes troballes, que conforma el jaciment arqueològic de la Roca dels Bous, es pot visitar amb tauletes digitals, que faciliten comprendre com eren i com vivien els neandertals que van passar per la zona mitjançant les tècniques de recerca en el camp de l’arqueologia.

La visita comença a l’Espai Orígens de Camarasa i, gràcies a la informació, fotos i vídeos que li facilita la tauleta el visitant pot endinsar-se en la vida dels nostres avantpassats i conèixer els avenços en les excavacions a la Roca dels Bous. Però el jaciment també es pot visitar sense l’ús de pantalles digitals mentre duren els treballs d’excavació. En aquest cas, un dels arqueòlegs s’encarrega d’explicar al visitant els detalls del jaciment i els treballs que s’hi estan duent a terme. Durant aquesta campanya, han visitat la Roca els Bous una quarantena de persones.

Font:ACN/DiariSegre https://www.segre.com/noticies/cultura/2019/08/19/noves_troballes_les_excavacions_roca_dels_bous_sant_llorenc_montgai_84601_1112.html

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del projecte europeu POCTEFA Patrim+, ha posat en marxa visites virtuals a diferents espais arqueològics i museogràfics en els quals treballa per tal d’oferir-ne nous formats d’accessibilitat a  aquests espais.

Accedint a la web http://larocadelsbous.uab.cat/rutavirtual/ es pot visitar virtualment el centre Espai Orígens de Camarasa, el jaciment neandertal de la Roca dels Bous i el Parc arqueològic didàctic , ambdós a la població Sant Llorenç de Montgai.

Durant aquest tour virtual, el visitant pot accedir a tots aquests espais, endinsar-se en els mateixos i obtindré diferent tipus d’informació i així conèixer de primera mà aquests equipaments.