S’inicia un nou període d’excavació al jaciment de La Roca dels Bous

Alumnes arribats d’arreu de l’estat espanyol han iniciat, aquesta setmana, una nova campanya d’excavacions al jaciment de la Roca dels Bous a Camarasa.

Alumnes arribats d’arreu de l’estat espanyol han iniciat, aquesta setmana, una nova campanya d’excavacions al jaciment de la Roca dels Bous a Camarasa. Les tasques arqueològiques en aquest punt de la Noguera formen part del projecte d’investigació que el Centre d’Estudis del Patrimoni de la Prehistòria (CEPARQ-UAB) realitza sobre la reconstrucció del poblament humà al prepirineu català fa 50.000 anys.

Tot i portar pocs dies d’excavació , l’experiència per part de l’alumnat està sent totalment positiva, és el cas de l‘Álvaro, estudiant d’arqueologia a la Universitat Complutense de Madrid qui ha quedat encantat amb la metodologia de treball de l’excavació .

La excavació a la Roca dels Bous s’allargarà durant tot el mes d’agost, a més a més des del centre d’estudis de la Universitat Autònoma realitzen visites al jaciment, fetes pels propis alumnes, durant el període d’excavació.

Font: Balaguer TV 

 

Més de 60 persones assisteixen a la projecció del curtmetratge «Les pintures de la Cova del Tabac» al Centre Espai Orígens de Camarasa

El dissabte 14 de desembre és va estrenar el curtmetratge “Les pintures de la Cova del Tabac”, produït en el marc del projecte europeu Poctefa Patrim+.

En aquesta inauguració van assistir més de 60 persones que van poder gaudir d’un projecte artístic basat en una lliure interpretació de les pintures rupestres de la Cova del Tabac.

Aquesta projecció va anar acompanyada d’una exposició on es mostra tot el material gràfic per la realització del curtmetratge, entre els quals cal destacar el guió original en aquarel·la d’aquest projecte cinematogràfic. L’exposició és pot visitar fins a finals del mes de febrer en el Centre Espai Orígens de Camarasa.

Com a culminació d’aquesta presentació, s’ha facilitat l’accés lliure a aquest curtmetratge a través de la plataforma Youtube en el següent enllaç https://www.youtube.com/watch?v=Tui9DjuyFic

Work in process…Obert per excavació a la Roca dels Bous

Enguany es reprenen les excavacions arqueològiques de la Roca dels Bous. Aquests treballs es perllongaran del 5 de juliol al 30 d’agost . Durant aquest període  el jaciment romandre obert al públic.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i facilita la transmissió dels avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants prendran contacte amb el treball diari dels investigadors i podran familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements es tracta de mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Els nostres horaris són:

De 10 a 12 h- Vina a visitar-nos al jaciment de la Roca dels Bous

Per més informació  sobre el jaciment i com arribar:

cepap.uab.cat

Enguany es reprenen les excavacions arqueològiques de la Roca dels Bous. Aquests treballs es perllongaran del 5 de juliol al 30 d’agost . Durant aquest període  el jaciment romandre obert al públic.

L’Homo erectus d’Olduvai va tallar eines per descarnar i consumir grans mamífers

L’última campanya d’excavacions a la Gorja d’Olduvai (Tanzània), en què han participat investigadors del CEPAP-UAB, ha permès descobrir nombroses eines lítiques fabricades pels hominins de fa 1,5 milions d’anys, així com restes d’hipopòtams amb evidències de descarnat. Les troballes permetran aprofundir en l’estudi sobre com l’Homo erectus va explotar els recursos del seu entorn.

L’excavació arqueològica duta a terme en els últims mesos al jaciment de Frida Leakey Korongo West de la Gorja d’Olduvai ha posat al descobert noves evidències sobre les activitats realitzades per l’Homo erectus en aquests paratges, antigament dominats per planícies de rius i llacunes. Entre les troballes destaquen denses acumulacions d’ossos de diferents mamífers disposats entre nombroses eines lítiques fabricades per aquest hominin.

En els treballs, que compten amb el suport de la Fundació Palarq, ha participat Rafael Mora, investigador del Departament de Prehistòria i director del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), junt amb investigadors del  Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), de l’Institute of Archaeology de la University College London (UCL), la Indiana University i la Tanzaninan Antiquities.

Les restes d’hipopòtams presentaven nombroses traces de descarnat, el què suposa una prova evident que van ser consumits pels hominins, destaquen els investigadors, que també han trobat evidències que van explotar les matèries primeres de l’entorn per tallar les eines que van usar en aquesta tasca. Aquestes eines es caracteritzen per tenir vores suficientment tallants com per descarnar les masses musculars d’aquests imponents animals.

“L’estudi del registre arqueològic d’aquesta campanya permetrà conèixer com els hominins obtenien aquests recursos càrnics. Podia ser a través d’un enfrontament directe amb aquests animals, força agressius, o d’una manera menys èpica, mitjançant l’activitat carronyaire dels animals trobats morts”, indica Rafael Mora.

“En qualsevol cas, la carn aportaria les proteïnes bàsiques i necessàries per al manteniment del grup i, sobretot, per al desenvolupament del cervell, ja que amb l’Homo erectus ens trobem davant d’un hominin amb capacitat cerebral significativa, d’aproximadament 1.000 centímetres cúbics de volum” -continua l’investigador-. “No hem d’oblidar que el cervell es una de les parts dels hominins que més energia requereix per al seu manteniment quotidià, i constitueix el que, en gran mesura, ens ha dut a ser nosaltres mateixos, els humans moderns”.

Quan els hominins accedissin a carcasses d’animals ja morts o caçats per altres depredadors, el fet de disposar d’un objecte lític adequat per poder trencar l’ós i consumir les últimes restes de medul·la o de carn residual suposava un enorme avantatge a nivell adaptatiu i evolutiu.

El fet que la major part dels ossos trobats hagin estat trencats intencionadament permetrà als investigadors estudiar els patrons de fracturació que hi van realitzar i aprofundir en l’estudi de com van explotar els diferents recursos del seu entorn.

 

Inaguració i projecció del curtmetratge «Les pintures de la Cova del Tabac»

El proper 14 de desembre a les 18:00h al Centre Espai Orígens de Camarasa és portarà a terme la inaguració i projecció del curtmetratge «Les Pintures de la Cova del Tabac» i de la mostra de les fotografies i pintures generades per a la realització d’aquest curtmetratge.

En aquest curtmetratge es presenta un projecte artístic bassat en una lliure interpretació de les pintures rupestres de la Cova del Tabac (La Noguera, LLeida). En aquesta cavitat hi ha documentats indicis d’ocupació prehistòrica. Als anys 80 es van documentar, per primera vegada, pintures parietals en el seu interior amb un panell de 12 motius d’art esquemàtic que va estar declarat al 1998 Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Aquesta curtmetratge s’ha projectat en el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa (FICAB) i de Castella i Lleó, així com en la Rassegna Internazionale Cinema Archeologico a Italia. I, per primer cop, és projectarà fora dels festivals.

Aquest projecte, s’ha realitzat dins del projecte europeu Poctefa Patrim+, i ha contat amb la col·laboració i el suport del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic, l’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric, l’Ajuntament de Camarasa.

 

La campanya d’excavacions a la Roca dels Bous permet documentar cinc noves fogueres, estris i restes d’animals

Lacampanya d’excavacions d’aquest estiu al jaciment de la Roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai (Noguera) ha permès als arqueòlegs documentar cinc noves fogueres, així com estris i restes d’animals que s’afegeixen als trobats anteriorment. 

Un altre dels àmbits d’actuació dels treballs se centra enguany en les ocupacions més antigues del jaciment paleolític per intentar conèixer millor el mode de vida dels primers neandertals que van passar per la Roca dels Bous, fa entre 50.000 i 60.000 anys. La recerca la porta a terme el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB). En aquesta edició, hi participen una dotzena d’estudiants d’universitats catalanes, de la resta de l’Estat, dels Estats Units i del Canadà.

Al jaciment, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), hi ha documentades ocupacions més recents, dels darrers neandertals que van viure a la Península Ibérica. Amb els treballs d’aquest any s’estan intentant documentar les ocupacions que van una mica més enllà, entre 50.000 i 60.000 anys d’antiguitat, segons explica Susana Vega, de l’equip investigació del CEPAP-UAB.

D’altra banda, durant l’actual campanya, els investigadors han documentat al jaciment cinc noves fogueres, que s’afegeixen a les localitzades en anys anteriors, destaca Vega. Pel que fa al registre material, s’han documentat diferents estris que feien servir els neandertals i restes dels animals que caçaven i menjaven. En concret, s’han trobat estris construïts fets sobre quarcita, que agafaven de la terrassa del riu Segre, i altres fets sobre sílex. D’animals, s’han documentat aquesta campanya restes de cabra pirenaica i de cérvol. Altres anys també s’han localitzat al jaciment restes de closques de tortuga, entre altres animals.

Les excavacions a la Roca dels Bous formen part d’un projecte més ampli en què treballa el CEPAP-UAB per conèixer el poblament durant el pleistocè i holocè antic al Prepirineu català amb qual s’intenten reconstruir les formes de vida dels grups humans fa uns 50.000 anys en aquest territori. El projecte compta amb el suport del ministeri i del departament de Cultura.

El jaciment de la Roca dels Bous, situat a la zona del Prepirineu català, és una excavació arqueològica en constant estudi que permet conèixer la forma de vida neandertal. Fa 50.000 anys, aquests homínids solien fer una parada en aquest abric, en transcurs del seu viatge entre les comarques de la plana de Lleida i les del Pirineu. Els particulars processos geològics que es donen a la cinglera, coneguda com la Cascalda, han fet possible la preservació de nombroses empremtes d’aquestes visites dels neandertals.

Investigació clau per conèixer la vida i costums dels neandertals 

La Roca dels Bous s’adscriu al període del Paleolític Mitjà, sent un jaciment clau per a la investigació arqueològica sobre els neandertals del sud d’Europa que van habitar la zona fa uns 50.000 anys. El lloc es troba sobre el riu Segre, a Sant Llorenç de Montgai, al municipi de Camarasa (Noguera). La seva ubicació permet un fàcil accés a la conca de l’Ebre i l’entrada als Pirineus.

L’objectiu principal del projecte d’investigació que porta a terme el CEPAP-UAB és l’estudi de la dinàmica de la població i els estils de vida de finals del Paleolític Mitjà, així com augmentar el coneixement sobre les poblacions neandertals. Les excavacions que s’hi porten a terme des del 2001 han permès identificar materials arqueològics característics dels neandertals, sobretot productes i estris de quarsita característics del període mosterià.

Aposta per les TIC

L’estudi arqueològic de la Roca dels Bous es caracteritza per l’ús d’una tecnologia innovadora com és l’etiquetatge de les troballes amb codis DM per part dels investigadors, segons assenyala Susana Vega. També és un dels primers llocs del paleolític mitjà a la Península obert a les visites. El conjunt d’aquestes troballes, que conforma el jaciment arqueològic de la Roca dels Bous, es pot visitar amb tauletes digitals, que faciliten comprendre com eren i com vivien els neandertals que van passar per la zona mitjançant les tècniques de recerca en el camp de l’arqueologia.

La visita comença a l’Espai Orígens de Camarasa i, gràcies a la informació, fotos i vídeos que li facilita la tauleta el visitant pot endinsar-se en la vida dels nostres avantpassats i conèixer els avenços en les excavacions a la Roca dels Bous. Però el jaciment també es pot visitar sense l’ús de pantalles digitals mentre duren els treballs d’excavació. En aquest cas, un dels arqueòlegs s’encarrega d’explicar al visitant els detalls del jaciment i els treballs que s’hi estan duent a terme. Durant aquesta campanya, han visitat la Roca els Bous una quarantena de persones.

Font:ACN/DiariSegre https://www.segre.com/noticies/cultura/2019/08/19/noves_troballes_les_excavacions_roca_dels_bous_sant_llorenc_montgai_84601_1112.html

 

Excavació Cova Gran de Santa Linya 2019

S’obre el termini de participació per a la Campanya d’excavació del jaciment Paleolític de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera, Lleida) que es durà a terme entre el 1 i el 21 de juny  de 2019.

Es requereix participació del torn complet escollit, és recomanable – però no necessari- experiència en excavacions de jaciments paleolítics. El projecte cobreix l’allotjament i la manutenció dels participants. S’estableix el pagament d’una quota de 60 euros, un cop assignada la plaça, per cobrir totes les despeses referents a la gestió de l’assegurança que es fa a cada un dels participants.

S’ha d’enviar el currículum arqueològic

Interessats a participar i / o rebre més informació posar-se en contacte amb cepap@uab.cat

Disponibles recorreguts virtuals per espais museogràfics de La Noguera

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del projecte europeu POCTEFA Patrim+, ha posat en marxa visites virtuals a diferents espais arqueològics i museogràfics en els quals treballa per tal d’oferir-ne nous formats d’accessibilitat a  aquests espais.

Accedint a la web http://larocadelsbous.uab.cat/rutavirtual/ es pot visitar virtualment el centre Espai Orígens de Camarasa, el jaciment neandertal de la Roca dels Bous i el Parc arqueològic didàctic , ambdós a la població Sant Llorenç de Montgai.

Durant aquest tour virtual, el visitant pot accedir a tots aquests espais, endinsar-se en els mateixos i obtindré diferent tipus d’informació i així conèixer de primera mà aquests equipaments.

curs Aprendre per ensenyar: curs teòric-pràctic de formació de monitors/es en Prehistòria en el marc del projecte Patrim+

L’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric (ARDPH) organitza , conjuntament amb el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB), el curs Aprendre per ensenyar: curs teòric-pràctic de formació de monitors/es en Prehistòria  que es realitzarà al Centre Espai Orígens de Camarasa els dies 5 i 6 de setembre. Aquest curs s’emmarca  dins dels projecte europeu Poctefa Patrim+ , programa finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

En aquest curs s’oferiran diferents  recursos i eines per treballar la prehistòria en diferents etapes educatives a partir d’exemples pràctics com les visites educatives a jaciments paleolítics, el cas de la Roca dels Bous o l’ús de la gamificació com a eina de divulgació.

El curs està adreçat a qualsevol persona interessada en la formació en prehistòria i la seva valorització i socialització mitjançant tallers i experiències didàctiques en entorns escolars. Aquest curs és gratuït però requereix inscripció prèvia abans de l’1 de setembre. Un cop realitzat el curs , s’ofereix la possibilitat als participants  de formar part d’una borsa de monitors/es.

El programa del curs així com la butlleta d’inscripció està disponible a la web http://espaiorigens.es/curs-aprendre-per-ensenyar-curs-teoric-practic-de-formacio-de-monitorses-en-prehistoria/

Per més informació ardphistoric@gmail.com o al telèfon 973420427-ext 2

 

La península Ibèrica, refugi dels últims llinatges europeus que van sobreviure a l’Edat de Gel

Un estudi internacional amb participació de la UAB ha identificat a la península Ibèrica un llinatge genètic que conté els dos llinatges ancestrals que van sobreviure a l’Europa Occidental al final de l’Edat de Gel, un dels quals es considerava desaparegut fa 14.000 anys. Aquest llinatge dual, del qual l’individu de la Cueva de El Mirón (Cantàbria, 19.000 anys) és l’ancestre més antic, va perviure en els últims caçadors-recol·lectors del jaciment de Balma Guilanyà (Lleida, 12.000 anys) i en les primeres poblacions neolítiques ibèriques.

 

15/03/2019

Al final de l’Edat de Gel, fa uns 20.000 anys, la Península Ibèrica no només va ser un refugi que va retenir la diversitat d’aus i plantes que es van perdre a altres territoris del nord d’Europa. També va conservar la diversitat genètica de les poblacions humanes del moment. Així ho desvela un estudi liderat per l’Institut Max Planck amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que demostra la supervivència dels dos llinatges paleolítics més antics en els últims caçadors-recol·lectors i les primeres poblacions del neolític a la Península.

La recerca, publicada a Current Biology, ha analitzat el genoma dels últims caçadors-recol·lectors del final de l’Edat de Gel i d’individus neolítics que van viure a la península fa entre 13.000 i 6.000 anys. En total, 11 individus, dos dels més antics provinents de l’abric Balma Guilanyà (Lleida, 12.000 anys), que investiga un equip de recerca del Centre de Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB). El treball ha estudiat de nou l’individu de la Cueva de El Mirón (Cantàbria, 19.000 anys) i ha incorporat les dades genètiques del Paleolític fins al neolític mitjà publicades a Europa.
 
Estudis previs havien assenyalat que el final de l’Edat de Gel va ser un període crític per a les poblacions humanes. Només dos llinatges genètics del Paleolític Superior van sobreviure a l’oest i centre d’Europa. El primer, en individus associats al període cronocultural magdalenià (20.000-15.000 anys), el representant més antic dels quals és el de El Mirón. L’altre, relacionat amb l’epigravetià (15.000-13.000 anys), amb l’individu més antic al jaciment de Villabruna, a Itàlia.

Després d’un període de millora climàtica succeït fa uns 14.500 anys, el llinatge magdalenià desapareix i és reemplaçat pel provinent del grup Villabruna -conegut a partir de llavors com a Western Hunter Gatherers (WHG)-, que va acabar estenent-se per pràcticament tota Europa Occidental.

Sobre el que va succeir a la Península Ibèrica fa 13.000 anys, però, hi havia molt poques dades. L’estudi presentat ara mostra que el llinatge magdalenià va sobreviure en aquest territori mesclat amb el del grup Villabruna i sense ser reemplaçat per aquest últim. Ambdós llinatges estaven presents ja fa uns 19.000 anys, el què suggereix una connexió entre dos potencials refugis genètics anterior al reemplaçament que es va produir a la resta d’Europa. I això va resultar en un ancestre genètic que va sobreviure en els últims caçadors-recol·lectors ibèrics de fa 12.000 anys.

“Aquests individus tenien una mescla dels dos tipus de llinatges genètics més antics: el que data de l’Últim Màxim Glacial, atribuït als individus de la cultura magdaleniana, i l’altre, que es trobava arreu de l’Europa central i occidental i que havia reemplaçat el primer després de la glaciació en tot el territori excepte a la península Ibèrica”, explica Vanessa Villalba-Mouco, primera autora de l’estudi.

Els investigadors no saben quan es va produir aquesta mescla, però suggereixen que podia haver estat poc després del Màxim Glacial, perquè l’individu de El Mirón té les dues components, amb una petita proporció del llinatge Villabruna. Els de Balma Guilanyà són una barreja al 50%.

“La seqüenciació de la composició genètica dels individus de Balma Guilanyà han estat fonamentals en l’estudi, perquè confirma la pervivència de llinatges antics en els caçadors-recol·lectors de l’Europa Occidental en un període en què a altres parts d’Europa, com el Nord d’Itàlia o França, ja s’ha produït el reemplaçament genètic del llinatge magdalenià”, assenyala Rafael Mora, director del CEPAP-UAB.

Sobre com es va generar aquest llinatge ibèric dual l’equip de recerca planteja tres hipòtesis: que ja existís a la península un llinatge magdalenià que després va ser complementat pel grup Villabruna; que els dos llinatges hi arribessin d’Europa separats i es barregessin aquí; o que existissin ja mesclats a Europa abans d’arribar a la península.

Pel que fa als individus del neolític peninsular analitzats, l’estudi mostra que porten traces d’aquest doble ancestre paleolític ibèric. Aquest senyal genètic indica que els últims caçadors-recol·lectors locals i els primers camperols neolítics arribats d’Orient Pròxim fa uns 7.500 anys, amb una composició genètica completament diferent, s’hi van hibridar, com ho van fer també en la resta d’Europa.

En l’estudi han participat també investigadors d’universitats i centres de recerca de Saragossa, Valladolid, Vitoria, Santiago de Compostel·la i Madrid, així com d’Estats Units, França, Àustria i Suïssa.

Referència: Vanessa Villalba-Mouco, Marieke S. van de Loosdrecht, Cosimo Posth, Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno, Manuel Rojo-Guerra, Domingo C. Salazar-García, José I. Royo-Guillén, Michael Kunst, Hélène Rougier, Isabelle Crevecoeur, Héctor Arcusa-Magallón, Cristina Tejedor-Rodríguez, Iñigo García-Martínez de Lagrán, Rafael Garrido-Pena, Kurt W. Alt, Choongwon Jeong, Stephan Schiffels, Pilar Utrilla, Johannes Krause, Wolfgang Haak. Survival of Late Pleistocene Hunter-Gatherer Ancestry in the Iberian Peninsula. Current Biology, DOI: 10.1016/j.cub.2019.02.006

Font:https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia-1345667174054.html?noticiaid=1345784352941

 

Un estudi internacional amb participació de la UAB ha identificat a la península Ibèrica un llinatge genètic que conté els dos llinatges ancestrals que van sobreviure a l’Europa Occidental al final de l’Edat de Gel, un dels quals es considerava desaparegut fa 14.000 anys. Aquest llinatge dual, del qual l’individu de la Cueva de El Mirón (Cantàbria, 19.000 anys) és l’ancestre més antic, va perviure en els últims caçadors-recol·lectors del jaciment de Balma Guilanyà (Lleida, 12.000 anys) i en les primeres poblacions neolítiques ibèriques.

 

15/03/2019